Traducció

1 de des. 2010

Sense importància

Decideixo entrar a classe, aquella xerrada no m'estava deixant participar, un cop de vista és suficient per veure que hi ha la mateixa gent de sempre, gent puntual. Punt fixe, avanço fins arribar a la fila de cadires plegades, -avui m'asseuré aqui mateix- part esquerra, més trista i llunyana, però millor per alliberar un poc la ment.
Deixo la motxilla, m'assec, ja arribarán, mentres, esperaré per a treure la llibreta, no vull parèixer impacient, tampoc ho estic,simplement estic tens, a més, ara hi ha classe de mates.
La mirc, tot i que no ho fa a l'instant em torna la mirada, ho noto,
-has d'anar-hi, recorda allò- miro al meu voltant, el cervell dona la ordre, però el cos no la obeeix, queda paralitzat, -merda, ja sabia que passaria això- torno a mirar al meu voltant, han entrat dues persones més. La meva oïda pareix que s'afina uns instants per sentir -vaig a preguntar una cosa, ara torno-. El meu pols s'accelera, em faig el despistat, -Joan- sona una veu dolça -has mirat allò que et vaig dir ahir?-, don una la resposta afirmativa, no, no ho he mirat, tampoc em fa falta, ho vaig entendre a la primera.
M'ensenya l'exercici, li començo a explicar, en mal moment entra el professor, arriben també per a completar el joc els que esperava abans amb una lleugera ansietat, encara i així, segueixo, sense vacil·lar, tot i que per dins noto que el cor s'accelera un poc més, casi com quan començo a correr per aquella monòtona cinta, la substituta d'aquelles precioses passejades que feia a Formentera quan sortia a fer esport. Tot i que en un primer moment no ho veig clar, em diu que ho ha entès -bé, per sort no ha sortit malament- pens jo, recull les seves coses, però un segon abans d'anar-se'n em dona les gràcies, amb aquell preciós somriure, de la mateixa manera que les altres vegades, -de res- li contest, i em surt un somriure, casi sense adonar-me. Em giro, i saludo als companys de fila, de bar, de treballs i de xerrades, surten els primers comentaris, -sabia que sortirien-, tot i així em fan gràcia, perquè no em sento malament del tot. Em pregunto si serà aquest cop.

24 de nov. 2010

Abrahadabra, pota de cabra

Des de sempre m'ha encantat la màgia, veure aquells mags que amb un simple truc, són capaços de deixar a una multitud amb la boca oberta, que parteixen a una persona en dos amb una serra, que desapareixen en qüestió de segons, que fan aparèixer i desaparèixer tot tipus d'objectes i éssers vius, realment m'encanta anar a veure qualsevol actuació d'aquest tipus, excepte acompanyat d'aquell amic pesat que veient el truc una vegada ja sap de què es tracta, però lluny de quedar-se'l per ell, el conta...

Bé, després de tot això, el que volia mostrar avui, és un meravellós mag que vaig descobrir gràcies a un amic fa poc i que, sincerament, m'ha deixat impressionat, ja que te la capacitat de portar la màgia a l'extrem de la realitat, tot i saber que es tracta d'un truc, casi pareix que aquest home, Criss Angel, hagi passat per Hogwarts.


Al primer vídeo emula a Jesucrist caminant per les aigües d'una piscina plena de gent que queda atònita veient aquest home que sense cablejat, sense suport als peus i amb unes senzilles sabates, de les quals una acaba a l'aigua, fa màgia.



Lluny de portar a terme el clàssic truc de tallar a una dona per la meitat, el que fa és a un parc, separar el tronc d'una dona de les seves cames, que segueixen moguent-se després de separar-les del tronc, increíble.



Finalment deixo aquest vídeo on Criss Angel fa un truc amb cartes, però a la seva manera...

20 de nov. 2010

Secció Femenina de la Falange, les J.O.N.S. i la S.F.

Fa poc, la professora d'història, va penjar al Campus Virtual un document, que tot i que no entra al temari, és molt curiós, ja que explica com era la ideologia de la secció femenina de la Falange, de les J.O.N.S. i de la S.F. des de la creació d'aquests "partits" (i supòs que avui dia malauradament no haurà canviat massa). Aquesta secció femenina, creada per Pilar Primo de Rivera, tot i que pot sonar a un mínim d'igualtat entre dones i homes dins d'aquests col·lectius d'extrema dreta, és tot al contrari, es tracta de les bones maneres i la ideologia la qual havien de seguir al començament les dones afiliades a aquests col·lectius, i posteriorment, després de la Guerra Civil, totes les dones sense excepció.

El seu objectiu era fomentar en les dones l'esperit nacionalsindicalista, el seu lema: "la finalitat de tota dona, es servir de complement a l'home, formant amb ell, individual o col·lectivament, una perfecta unitat social". Pilar Primo de Rivera va idear també el lema polític de la secció: "Fomentar els valors tradicionals que evocaven la figura de la mare submisa com a prototip femení".
Però aquesta dona no es va quedar aquí, va afirmar coses com: "Les dones mai descobreixen res; els hi falta, sens dubte, el talent creador, reservat per Déu per a intel·ligències varonils; nosaltres(referit a les dones) no podem fer res més que interpretar, millor o pitjor, allò que els homes ens donen fet" o "La vida de tota dona, a pesar del que ella vulgui simular -o dissimular- no és més que un etern desig de trobar a qui sotmetre's".
La secció femenina també va participar en l'elaboració de la ideologia que se'ls imposava a les estudiants de primària ( dels 6 als 10 anys)* i de batxiller ( dels 11 als 16 anys)* amb regles com "Quan estigueu casades (òbviament una alternativa era impensable), posareu en la targeta el vostre nom propi, el vostre primer cognom i després la partícula de, seguida del cognom del vostre marit. Aquesta formula és agradable, perquè no perdem la personalitat, sinó que som (p.e.) Carmen García, que pertany al Senyor Marín, és a dir, Carmen García de Marín".

I finalment vos vull mostrar una llista de principis, del 1958, que la dona no havia d'oblidar en el seu matrimoni:
Preparació de la dona al matrimoni.
20 Principis que no s'han d'oblidar:

1. Prepara un menjar deliciós per a quan ell torni del treball. (Òbviament el que la dona fa a casa no es considera treball)
2. Ofereix-te a llevar-li les sabates. (És igual si ha fonyat una merda de cà o si les du empapades de fang)
3. Parla en un to baix, relaxat i placenter. (Ell pot cridar-te i renyar-te com vulgui, però tu no l'has d'esverar)
4. Prepara't: retoca el teu maquillatge, col·loca una cinta al teu cabell. El seu dur dia de treball potser necessiti d'un poc d'ànim i un dels teus deures és proporcionar-li. (Sigui quin sigui aquest ànim i vulguis o no)
5. Durant els dies més freds heu de preparar un foc a la xemeneia per a que ell es relaxi davant el foc. (Ell sempre té preferència, és igual el que t'hagi costat anar a cercar la llenya, partir-la i encendre el foc, ell n'ha de gaudir sempre més)
6. Preocupar-te per la seva comoditat et proporcionarà una satisfacció personal immensa. (Això em recorda a l'Edat Mitjana, on els serfs (segons la religió cristiana catòlica i ortodoxa) s'havien de sentir millor després d'haver pagat al senyor i a la “santa” església la major part de la collita que tant d'esforç els hi havia costat treure endavant)
7. Minimitza qualsevol remor. (Has d'ésser invisible en tots els sentits, excepte quan ell et necessita)
8. Saluda'l amb un càlid somriure i demostra-li el teu desig per complaure'l. (Has de complaure l'amo i senyor sempre amb un somriure i sense esperar res a canvi)
9. Escolta'l, deixa'l parlar primer; recorda que els seus temes de conversa són més importants que els teus. (Recorda que ell és una ment superior, ell parla de coses tan transcendentals com el darrer resultat del Sevilla FC o que tornant de la feina s'ha trobat a un amic que feia molt que no veia)
10. Mai et queixis si arriba tard, o si surt a sopar o a altres llocs de diversió sense tu. (Ell pot anar sempre on vulgui sense tenir que donar-te explicacions, la cosa canvia en el teu cas, començant amb que et deixi anar més lluny de la botiga on vas a comprar)
11. Fes que es trobi a gust, que reposi a una butaca còmode. (Ell sempre ha d'estar còmode, oblida't de la teva comoditat una vegada casada)
12. Tingues preparada una beguda freda o calenta per a ell. (Recorda que estàs al seu servei i a part de fer d'esclava, també ets la seva cambrera)
13. No li demanis explicacions sobre les seves accions o qüestions de judici o integritat. (Si ell et pega no li demanis el perquè, recorda la seva ment superior)
14. Recorda que és l'amo de casa. (Òbviament és el gran sultà de la casa per si als principis anteriors no t'havia quedat clar)
15. Anima al teu marit a posar en pràctica les seves aficions i interessos i serveix-li de suport sense ser excessivament insistent.(Anima'l sempre per a que ell realitzi les seves aficions, sense esperar mai que ell faci el mateix i acomplint el teu vot de silenci [principis 3 i 7])
16. Si tu tens alguna afecció, intenta no avorrir-lo parlant-li d'aquesta, ja que els interessos de les dones són trivials comparats amb els dels homes. (Recorda que la seva ment superior no ha de ser omplida amb les bàsiques i primàries afeccions de les dones)
17. Al final de la tarda, neteja la casa per a que aquesta estigui neta pel matí. (Si no neteges per la tarda, pel matí trobaràs la casa bruta, si, ja ho sé, era una lògica molt difícil de treure)
18. Quan vos retireu a l'habitació, prepara't per al llit quan més ràpid millor, tenint en compte que, la higiene femenina és de màxima importància, el teu marit no vol esperar per anar al bany. (El teu marit ha de pixar, però com és molt comprensiu i sap que necessites un temps per a preparar-te abans d'anar al llit, et deixa 5 minuts o menys)
19. Recorda que has de tenir un aspecte immillorable a l'hora d'anar al llit...; si has d'aplicar-te crema facial o "rulos" per al cabell, espera fins que ell estigui adormit, ja que això podria resultar-li xocant a un home a darrera hora de la nit. (Ha,ha,ha,ha aquesta si que és bona, sense comentaris...)
20. En quant a la possibilitat de relacions íntimes amb el teu marit, és important recordar les teves obligacions matrimonials (vol dir la teva “obligació” principal, o et creies que el teu marit s'havia casat amb tu només perquè fossis la seva esclava?):
- Si ell té la necessitat de dormir, que sigui així, no el pressionis o estimulis la intimitat. (Quan ell no en tingui ganes, s'apaga la llum i a dormir, a l'inrevés? impensable)
- Si el teu marit suggereix la unió, llavors accedeix humilment tenint sempre en compte que la seva satisfacció és més important que la d'una dona. (El teu gaudi no li importa, recorda que la seva satisfacció és el més important)
- Quan ell arribi al moment culminant, un petit gemec per la teva part és suficient per a indicar qualsevol gaudi que hagis pogut experimentar. (Pobre de la dona a la qual li toqui per marit un home dolent al llit, perquè a més de no saber-ho fins a després de la boda, li espera tota una vida sense gaudi en aquest sentit, ja que el divorci, recordem que era un fet horrible, l'infern t'esperava amb les portes obertes si decidies divorciar-te)
- Si el teu marit et demanés pràctiques sexuals inusuals, sigues obedient i no et queixis. (Sempre submisa, a qualsevol moment, a qualsevol hora, qualsevol dia de la setmana, i el que és més important, en tenguis ganes o no, has d'estar llesta per al teu marit)
- Quan el teu marit caigui en un son profund, acomoda't la roba, refresca¡t i aplica't crema facial per a la nit i els teus productes per al cabell. Pots en aquest moment ajustar el despertador per a llevar-te un poc abans que ell pel matí, Això et permetrà tenir llesta una tassa de té per quan ell desperti. (És igual que tu et puguis despertar més tard, recorda la ment superior del teu marit, que no es pot entretenir preparant cafès, té o torrades a primera hora del matí).

Realment encara em costa de creure que tot això sigui real, que una dona pugui arribar a aquestes conclusions del seu sexe en general, que s'imposin unes normes que anul·lin tan explícitament a la dona. El motiu principal pel que penjo tot això no és només per a mostrar tot el que va patir la dona fa unes dècades (sí, no fa tant tampoc), sinó per a que segueixi a la memòria col·lectiva i no es torni a repetir mai més, perquè tot i que la majoria de gent que llegeixi aquest blog no pensi (ni hagi pensat mai) així, encara queden al món molts de vestigis d'aquest pensament.

Amb les ironies que he expressat no vull ofendre a cap sector de l'església, ni cap afiliat de la Falange o de les J.O.N.S, senzillament estic expressant la meva manera de veure el món.

*Dades extretes de la meva mare, no vos fieu massa.


10 de nov. 2010

Sèries Hivernals

Pronte comença l'hivern, els dies s'acurçen i cada cop fa més fred. I ja sigui davant una tradicional xemeneia de llenya, davant una estufa o davant un radiador que preferim quedar-nos a casa que sortir al carrer, exceptuant el cap de setmana, on es fa un esforç per quedar amb els amics. I a casa hi ha poc a fer, en el meu cas he d'escollir entre mirar-me els apunts de classe (o fer qualsevol treball de classe), anar al portàtil, mirar la tele o llegir. Els apunts de classe, els miro més bé poc; la tele no la miro gaire, no crec que arribi a una hora diària, a vegades ni a mitja; m'agradaria llegir més, però únicament llegeixo abans d'anar-me'n a dormir i els diumenges per la tarda; així que descartant les altres opcions podeu extreure la conclusió de quina és la meva preferència principal, estar davant el portàtil, i es que paregui o no mentida sempre hi trobo alguna cosa a fer, ja sigui descobrint alguna sèrie per mirar online, com xafardejar al facebook, com virtualitzar Windows XP per a jugar a jocs que no funcionen al Windows 7, etc. Si, realment sóc un poc friki.

Amb tot aquest rotllo només volia recomanar-vos unes sèries que em van agradar molt, llevant les clàssiques que tothom coneix (Lost, Prison Break, etc.), per a pal·liar un poc l'avorriment hivernal. La majoria de sèries són d'origen nord-americà o provenen d'Anglaterra, i no és perquè boicotegi les series de la resta d'europa, espanyoles, catalanes i d'arreu del món, és pel simple fet que encara no n'he trobat cap que m'hagi agradat suficient.

- Carnivàle: Aquesta sèrie em va encantar, la llàstima va ser que la van retirar després de la segona temporada, deixant la sèrie completament a mitges, a causa dels alts costos de la sèrie i la baixa audiència que obtenia, encara i així és una sèrie fantàsica basada en un circ que ha de subsistir els anys posteriors al crack del 29 als EUA.

- Eli Stone: També retirada, compta amb 2 temporades i tracta sobre un prestigiós buffet d'abogats de Nova York, al qual, un dels millors abogats comença a tenir visions, a vegades massa reals, que l'ajuden a resoldre casos massa complicats.

- Chuck: Aquesta sèrie es troba en actiu i va per la seva quarta temporada. Un senzill empleat de la part informàtica d'un centre comercial, que no té massa èxit amb les dones i viu amb la seva germana, absorbeix part de la base de dades del govern, que posteriorment és destruida, mitjançant imatges i la seva vida canvia radicalment quan ha d'ajudar a la CIA i als serveis secrets en les seves missions.

- My name is Earl (Me llamo Earl): Un lladre de poca monta que viu amb la seva dona, el seu germà i 2 fills que no són seus, veu la seva vida truncada quan després de que li toqui la loteria té un accident i perd el butlletí premiat, en la seva convalescència descobreix el karma i decideix esmenar les males accions que ha comès durant la seva vida, fet que produirà que el karma millori la seva vida.

- The Pillars of the Earth (Los Pilares de la Tierra): Un seguit de 9 episodis basats en la famosa novel·la de Ken Follett, narren la història d'un arquitecte que decideix treballar per un abat construïnt una catedral després de que la seva antiga esglèsia es cremés. Enmig de la trama principal s'entrellacen un seguit de trames secundàries que enriquiran molt la principal.

- The Big Bang Theory: És una famosa sèrie que tracta sobre un grup de joves catedràtics i investigadors d'una universitat, els quals acompleixen el prototip de nerd i friki, caracteritzats per la seva peculiar forma de ser que els conduiran a divertides situacions.

- Eureka: Una curiosa sèrie sobre un policia i la seva filla que es perden i acaben a un poble que el govern manté en secret, on hi viuen els científics més brillants dels EUA.

- The Inbetweeners: Sèrie que va per la seva tercera temporada, tracta d'un grup de joves anglesos de 16 anys (al més pur estil american pie, supersalidos, etc.) els quals no tenen gaire èxit amb el sexe femení, ni són massa populars. Tot comença a canviar quan s'anyadeix al grup en Will, que prové d'un institut privat, que tot i ser el més fracassat del grup, pronte els hi demostra el que val als altres. Una comèdia que mereix la pena veure, jo hi estic prou enganxat.

Penjaré més sèries en altres entrades, de moment ja tindreu què fer un avorrit dia d'hivern.

8 de nov. 2010

"War"

Només llegint el nom d'aquesta banda de música, podríem pensar que es tracta d'un grup de rap de la vella escola, dels començaments dels 80; d'una banda de Metal; o fins i tot de qualsevol banda la qual es dedica a cantar cançons en contra de qualsevol guerra, en contra de totes les guerres en general o fins i tot a favor.
Ens equivocaríem en qualsevol dels casos, War, va ser una banda de Funk, (creada per la unió d'Eric Burdon, excantant de The Animals i una modesta banda anomenada The Creators) nascuda a California, als EUA al 1969. Aquesta peculiar banda, fusiona amb el seu funk diversos estils musicals, rock, jazz, música llatina, rythm & blues i fins i tot reggae.
Entre els 70 i els 80 varen gaudir de la seva època de més èxit, tot va començar amb el single Slippin' into Darkness, pel qual l'any 1972 la banda va ser premiada amb el seu primer disc d'or per vendre més d'un mil·lió de còpies de l'àlbum All Day Music.
Els anys 90 van ser confosos per la banda, la qual s'havia fragmentat, alguns membres l'any 1993 van provar de reunir-la, però sense èxit.
L'any 2008 Eric Burdon reuneix els membres originals de la banda i fan un concert únic a Londres, es senten rumors de que Burdon vol tornar a reunificar la banda per l'estiu del 2009, però, per desgràcia, això no va passar.
Sempre ens quedarà gaudir de la seva completa discografia (19 àlbums d'estudi i 3 en directe) a la que li podem sumar els discs recopilatoris.
A mi personalment és una banda que m'encanta, per la senzillesa de les seves cançons i el seu fort esperit, que no van perdre durant els seus anys als escenaris.
Deixo les cançons que més m'agraden d'aquesta banda, esper que les gaudiu.
Slippin' into Darkness


Why can't we be friends?

Low Rider

7 de nov. 2010

Pensaments I


I pareix que les coses per fi s'encaminen cap al lloc on sempre he volgut que estiguin. Tampoc ha estat fàcil tot això, moltes coses s'han produït a disgust meu, més de les que m'agradaria contar, però també he gaudit de moments inoblidables. I és, a vegades, estrany observar com situacions que prèviament imaginades sonaven tan bé, i en canvi, no varen acabar gens bé, sempre parlant des del meu punt de vista, i sense ignorar aquella gent, coneguts i amics, que potser s'ho passáren tan bé, i amb els quals m'hagués agradat gaudir en aquell mateix moment, en comptes d'estar abstret amb els meus propis pensaments, sempre tan pessimistes. Per l'altra banda, aquelles situacions que o bé sense planejar-les van aparèixer o bé tot i planejades sense massa expectatives de que la cosa acabés divertint-me, acabéssin tan bé, que es mereixen encara un lloc al capell.
Mirant cap al futur, per primer cop en molt de temps, veig les coses d'una altra manera, positivament. Com si una petita espurna d'esperança i una altra de felicitat esperin trobar un poc de fullaca i quatre branquetes per encendre un foc ben lluminós, del qual la flama esperc que no s'apagui mai.