Decideixo entrar a classe, aquella xerrada no m'estava deixant participar, un cop de vista és suficient per veure que hi ha la mateixa gent de sempre, gent puntual. Punt fixe, avanço fins arribar a la fila de cadires plegades, -avui m'asseuré aqui mateix- part esquerra, més trista i llunyana, però millor per alliberar un poc la ment.
Deixo la motxilla, m'assec, ja arribarán, mentres, esperaré per a treure la llibreta, no vull parèixer impacient, tampoc ho estic,simplement estic tens, a més, ara hi ha classe de mates.
La mirc, tot i que no ho fa a l'instant em torna la mirada, ho noto,
-has d'anar-hi, recorda allò- miro al meu voltant, el cervell dona la ordre, però el cos no la obeeix, queda paralitzat, -merda, ja sabia que passaria això- torno a mirar al meu voltant, han entrat dues persones més. La meva oïda pareix que s'afina uns instants per sentir -vaig a preguntar una cosa, ara torno-. El meu pols s'accelera, em faig el despistat, -Joan- sona una veu dolça -has mirat allò que et vaig dir ahir?-, don una la resposta afirmativa, no, no ho he mirat, tampoc em fa falta, ho vaig entendre a la primera.
M'ensenya l'exercici, li començo a explicar, en mal moment entra el professor, arriben també per a completar el joc els que esperava abans amb una lleugera ansietat, encara i així, segueixo, sense vacil·lar, tot i que per dins noto que el cor s'accelera un poc més, casi com quan començo a correr per aquella monòtona cinta, la substituta d'aquelles precioses passejades que feia a Formentera quan sortia a fer esport. Tot i que en un primer moment no ho veig clar, em diu que ho ha entès -bé, per sort no ha sortit malament- pens jo, recull les seves coses, però un segon abans d'anar-se'n em dona les gràcies, amb aquell preciós somriure, de la mateixa manera que les altres vegades, -de res- li contest, i em surt un somriure, casi sense adonar-me. Em giro, i saludo als companys de fila, de bar, de treballs i de xerrades, surten els primers comentaris, -sabia que sortirien-, tot i així em fan gràcia, perquè no em sento malament del tot. Em pregunto si serà aquest cop.
