Traducció

27 de gen. 2011

Por


Des de petit m'han agradat molt les pel·lícules de terror, sobretot per aquella sensació acompanyada d'un calfred (et podria estar passant a tu) que produeix una lleugera paranoia que fa que, estiguis al sofà o a una cadira, et giris per veure si hi ha qualque assassí o monstre amagat darrere teu que et pugui matar aprofitant que estàs veient una pel·lícula sobre ell mateix.
He vist tot tipus de pel·lícules de terror i “thrillers”, entre aquests hi ha subgèneres que m'agraden molt més que altres, sobretot les pel·lícules de terror psicològic, en les quals sense produir-se assassinats brutals que deixen tot l'escenari ensangonat; les pel·lícules sobre zombis, n'hi ha de bones, però darrerament la trama de la majoria d'aquestes pel·lícules és molt pobre, amb massa acció i excessius efectes especials, per exemple Resident Evil: Ultratomba; les pel·lícules de terror que situen l'acció a llocs concrets on es té la certesa de que si passa alguna cosa, és prou difícil escapar, com a exemple poso Shutter Island, una pel·lícula amb una trama molt ben pensada; les típiques pel·lícules d'assassins sanguinaris que assetgen a un grup de persones, normalment joves, que actuen d'una forma prou incoherent moltes vegades i que vulguis o no, hi ha alguna cosa al teu subconscient que vol que l'assassí acabi amb ells, aquest tipus de pel·lícules tenen una trama molt senzilla i nombroses escenes violentes on es veu molta sang, però no sempre enganxen, exemple, La Matança de Texas; i algunes pel·lícules de terror diverses que no les sabria col·locar a cap subgènere concret. Per altra banda hi ha els subgèneres que no m'agraden gens, per exemple les pel·lícules sobre extraterrestres assassins o criatures que venen de l'espai amb la única finalitat de fer mal a l'ésser humà, sincerament, les odic; les pel·lícules de terror sobre vampirs o licantrops, podria fer excepcions, com Dracula de Bram Stoker i alguna més, però normalment són molt pobres en la seva trama i finalment aquelles pel·lícules de terror tan irreals i tan poc coherents que arriba a estranyar-me que els seus respectius directors no les cremessin abans de presentar-les al públic.
Bé, com ja he dit altres vegades, són opinions personals, sé que hi ha fans d'Alien, la meva intenció no es ofendre els gustos de ningú.





Però dins el món del terror no només hi predomina el cinema, molt abans de que aquest existís, ja hi havia escriptors tan bons com Edgar Allan Poe o Henry James que feien possible aquesta sensació que he comentat abans, als seus lectors. Dins l'àmbit de la lectura de terror, els meus coneixements no passen dels escriptors de finals del segle XIX i principis del XX, ja que m'encanten els llibres ambientats en aquella època, de lectures de terror actuals he començat a llegir alguna cosa de Stephen King, però si he de ser sincer, prefereixo veure la pel·lícula.
També caldria fer menció d'aquelles històries anònimes que es transmetien oralment als joves sobretot, a la vora del foc, en altres temps, o la seva versió més actual, les anomenades Llegendes Urbanes.

Molta gent es quedaria en aquest punt, però, des del meu punt de vista, s'hauria deixat un dels factors principals del terror avui dia, el qual, des del meu punt de vista, ha superat al cine de terror actual en moltes trames i fins i tot ha inspirat pel·lícules, tot i que aquestes mai han arribat a igualar a l'anomenat videojoc de terror.

El videojoc de terror va començar als anys 80 amb jocs de resolució molt baixa, i amb una trama a vegades massa ambiciosa per a aquells primers jocs. Tot i així amb la millora de les tecnologies, aquests han adquirit escenaris molt detallats i molt realistes, on es desenvolupa una trama que a diferència de les pel·lícules,els llibres i les històries, el jugador pot viure i participar com a protagonista a una història determinada.
Entre els videojocs de terror es poden destacar diversos subgèneres, de la mateixa manera que al cinema de terror. Els videojocs de terror més abundants són els “shooters” de terror, en aquests hi ha excessiva abundància d'armes i d'enemics com per arribar a gaudir realment del joc de terror, a més tenen una trama molt pobre en la qual només es tracta d'avançar escenari rere escenari, són poques les vegades que he vist que un d'aquests videojocs valgui la pena, però encara i així puc destacar videojocs tan bons com F.E.A.R., Postal, Resident Evil, entre altres. Lluny d'aquests trobem els jocs on nosaltres som el personatge convidat d'un assassinat el qual hem de resoldre, normalment són jocs amb poc ambient de terror, però es poden trobar excepcions; i com abans, hi ha jocs que són únics i no es poden classificar en cap subgènere.

Avui dia podem gaudir de la sensació de terror de moltes maneres distintes, però jo crec que mai tan intensament com aquelles persones que dia a dia han de sobreviure amb por al seu cos, com per exemple a pobles d'Àfrica o de Sud-Amèrica en els quals la gent viu amb la incertesa de no saber quan vindran les guerrilles a emportar-se als seus fills o aquells països que no saben quan s'acabarà la guerra, i el més important de tot, si viuran per veure-la acabar.
Per tant, la meva conclusió és que lluny de monstres i éssers paranormals, és al fons de la pròpia irracionalitat de l'ésser humà on hi viuen bèsties que engendren a personatges amb tan poca compassió, sentiment i odi reprimit, que arriben a provocar el terror de veres, exemples en podem trobar molts, Charles Manson, Hitler, Thug Berham (“Burham”), Jack l'Esbudellador...

20 de gen. 2011

Entropia

Fa temps que em passa pel cap aquesta paraula, no sé d'on l'he pogut treure, pensava que potser entre els textos d'alguns d'aquests autors de Ciència Política o de Sociologia que volen utilitzar massa tecnicismes o potser entre tants textos per a estudiar, ja estigui començant a desvariar, tot és possible.
Bé el fet és que m'he decidit a cercar el significat d'aquest mot i m'ha sobtat un poc, perquè la primera accepció no té absolutament res a veure amb qualsevol cosa que hagi pogut llegir en cap dels textos que he estat estudiant, ja que parla de la termodinàmica, de la qual només recordo que hi ha unes lleis o principis, a més, crec que des del moment que vaig aprovar Física i Química a quart d'ESO, he esquivat tot allò que soni explícitament a Física, per tant la primera accepció la puc descartar.
La segona, parla de la magnitud d'informació inútil que dona una font segons el seu nombre de respostes possibles, com no entenia res, he cercat un poc més, i he trobat que també és coneguda com l'entropia de Shannon i és per exemple que et diguin que el carrer és moll, amb la certesa de que acaba de ploure, ja que això és un fet habitual, per tant és informació no aprofitable. En canvi si ens diuen que els carrers són molls sabent que no ha plogut, ens aporten informació aprofitable, si per exemple sabem que no reguen tots els dies. Finalment vaig llegir que les tècniques de compressió de dades es basen en assenyalar quins elements d'un flux de dades són aprofitables i quins són simple palla, és a dir, que es tractaria com de resumir una font de dades, però, utilitzant una fòrmula: H = p1*log(1/p1)+p2*log(1/p2)+... pm*log(1/pm) on H és l'entropia, les p són les probabilitats de què apareguin els diferents codis i m és el nombre total de codis. Si ens referim a un sistema, les p es refereixen a les probabilitats de què es trobi en un determinat estat i m el nombre total de possibles estats. Per exemple es pot mesurar l'entropia de llançar una moneda a l'aire per si surt cara o creu.
La darrera accepció parla de la mesura del desordre microscòpic d'un sistema, i com això també em sona a concepte de física l'he descartat.

La segona accepció, per tant, té a veure amb el que estic estudiant, però no amb Sociologia o Ciència Política, sinó que es relaciona amb les matemàtiques dins els usos que se li pugui donar, com a una fòrmula avançada per a calcular probabilitats, tot i que també es podria utilitzar per fer un anàlisi exhaustiu de qualsevol tema sociològic (que són molt amples) centrant-se en aspectes concrets.

I després de tot aquest rotllo, es pot apreciar que potser pugui desvariar un poc, però tot és degut a l'entrada massiva d'informació al meu cervell, com a resultat de no haver obert un llibre durant tot el curs i havent d'estudiar els darrers dies. Però encara i així aquesta paraula l'afegiré al meu diccionari personal, perquè com em va dir certa persona un dia, res ens passa perquè si, i si aquesta paraula ha arribat a mi, potser tingui una finalitat concreta a la meva vida.
 

entropia

f. [FIF] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, el creixement de la qual fixa el sentit en què es poden produir els processos en els sistemes aïllats, d’acord amb el segon principi de la termodinàmica.
f. [FIF] Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.
f. [FIF] Mesura del desordre microscòpic d’un sistema.


Font: Diec2


 

5 de gen. 2011

L'avistament (Primera Part)


23:45 – Prop del far d'es Cap de Barberia

Va mirar al cel, la lluna estava quasi plena, la seva llum incidia sobre el mar, en calma aquell dia. La brisa era suau, encara i així, feia fred aquella nit. Una jaqueta de color fosc i uns texans el cobrien, era un home fort d'esperit, d'aquells que no solien tenir por, fins i tot trobant-se sols en mig del mar amb la única companyia dels centelleigs de les llums del far i dels peixos que havia agafat aquella nit.
Li agradava pescar com temps ençà, sense sonars, sense canyes de carboni, ni fils especials. Va mirar el seu rellotge, eren prop de les dotze de la nit, havia llençat el seu darrer am, el motor del llaüt feia un so persistent, l'únic que podia sentir. Va recollir la canya, aquell dia no havia fet una gran pesca, però era suficient per a fer un dinar per a quatre persones.
Va agafar el timó i va posar rumb cap a l'Estany d'es Peix. De camí només va veure dos vaixells més, un el va divisar prop de Cala Saona i l'altre arribant a Punta Pedrera. El primer vaixell pareixia un altre llaüt de pescadors de l'illa, un poc major que el seu, però el segon vaixell era diferent, des de la llunyania es veia un vaixell normal i corrent, però a mesura que va apropar-se a Punta Pedrera, va adonar-se'n que no era un vaixell tan corrent, la llum de la lluna dibuixava la seva silueta, des de la seva posició, aproximadament un poc més d'una milla marina, es divisava un gran veler amb tres màstils.
L'home no tenia pressa, i va pensar que xafardejar un poc, lluny de perjudicar-lo, li donaria un tema de conversa per al dia següent, així que va girar a babord i va posar rumb mar endins cap al misteriós vaixell. A mesura que s'hi apropava, el seu interès cap al vaixell augmentava. La imatge que va tenir quan hi va ser a escassos metres el va deixar sense paraules. Es podia llegir clarament a un costat de proa “CAPRICORNIVS”, es tractava d'un vaixell d'aproximadament 25 metres d'eslora, tot de fusta, amb un casc de proa més elevat que la resta del vaixell, amb el que sabia de vaixells i el que havia vist a les pel·licules, podia afirmar que era sense cap dubte una caravel·la com les del segle XV.

2 de gen. 2011

Resum del 2010

Que puc dir d'aquest any que deix endarrere, en molts de sentits ha estat un bon any, he aconseguit aprovar el batxiller i la selectivitat de manera que no hagi tingut que estar les poques estones lliures que em deixava la feina, estudiant. I això és un altra, la meva primera experiència laboral fora de la botiga, no ha estat gens malament. La veritat és que ja tenia moltes ganes de sortir d'aquell lloc, cada cop em pesava més aquella rutina estival. I fent un pont entre la selectivitat de finals de juny i principis de setembre, arribem a un altre fet que m'agradaria destacar, la universitat, on he fet amics i de moment estic descobrint coses curioses per una banda i per l'altra, he après a viure sol, bé, no completament (amb dos companys de pis he après a conviure amb pesones poc conegudes), però això si, lluny dels meus pares. També caldria destacar entre tot això un dels objectius (dels quals n'estic molt satisfet) que em vaig marcar per al 2010 i que vaig dur a terme entre finals d'octubre del 2009 i l'abril del 2010, es tracta de la meva pèrdua de pes, sense dietes extravagants o passant gana, simplement fent exercici diàriament i deixant l'alcohol fins a fer-me abstemi. I finalment vull afegir a les coses positives d'aquest any, el fet d'haver estat acompanyat durant la primera meitat d'aquest any per la major part dels meus amics, que han aconseguit que gaudeixi molt del meu darrer any a Formentera abans de partir cap a Barcelona a començar una nova etapa a la meva vida. I dels meus nous amics que han aconseguit que gaudeixi d'aquesta nova etapa a Barcelona.

Entre les coses negatives d'aquest any s'hi trobaria una de les promeses que me estat fent des del 2008 (ara tampoc la vull mencionar) i que aquest 2010 per desgràcia encara no he pogut acomplir, així que la deixaré per aquest nou any, a veure si per fi hi ha sort. I seguint per aquesta línia, també podria afegir com a negatiu el fet de no haver gaudit prou d'alguns moments, per no dir de la majoria, pel fet d'estar pendent de coses sense la menor importància en comptes de participar més en allò que estava succeint en aquell moment, fet que després em portava a lamentar-me per no haver-ho fet.

En resum, ha estat un bon any en molts de sentits, i tot i que m'hauria agradat que certes coses sortissin millor, em conform amb aquest 2010.

PS: Tampoc m'oblido de totes les sessions amb en Carmel, que m'ha ajudat a veure el món d'una altra manera, abans que la Sociologia.

Gràcies a tots i Bon any nou!