Ara entenc allò que em deia més d'un, de que no li trobes tota la bellesa a l'illa, evidentment em refereix a
la meva estimada Formentera, fins que no la deixes lluny un temps. Quan vaig tornar en Nadal, no vaig
experimentar cap emoció fora del que és purament normal, entre menjades familiars, fred, peresa, apunts per passar a net, i es amics escampats per totes bandes no trobava si no ganes d'anar-me'n, ja que allò no era la estada que jo desitjava, a l'illa. Aquests primers dies de Febrer he tornat a l'illa per a descansar un poc després dels exàmens, amb la seguretat de que no volia una estada com la de Nadal, i ara sí, que puc dir que m'he retrobat a mí mateix, quedant amb els amics per parlar, per fer unes partides a l'ordinador o per anar amb bici, gaudir dels paisatges de l'illa amb llargues passejades sense creuar-se casi ningú en tot el trajecte, a més, el temps ha estat meravellós, ha fet Sol tots els dies. Potser trobava a faltar aquella rutina que vaig portar tan bé l'any passat, o potser és que m'encanten els mesos de Febrer, Març, Abril i Maig a l'illa, quan encara no fa massa calor, ni hi ha gaire gent, i treballar sense pausa de dilluns a dilluns encara queda lluny. Encara em queden quatre dies més d'estar per aquí, però fins i tot si em diguessin que he de tornar abans de temps, hauria quedat molt satisfet, ja que quan arribi a Barcelona per fi podré dir que he trobat a faltar Formentera.
