Traducció

28 d’abr. 2011

Només és futbol...

Això diuen molts, i si ens remuntem fins a la seva creació trobem que és cert, el futbol no representava res fora de les ganes d'entretenir-se de la classe obrera d'aquell temps dins el seu escàs temps lliure, i em refereixo només a la classe obrera, ja que les classes mitjanes i altres s'interessaven per altres esports de "més prestigi", per tant els jugadors de futbol de finals del XIX i principis del XX eren un grup d'obrers amb ganes de fer rodar la pilota, però sense cap ànim de lucre i menys per a dedicar-s'hi professionalment. Així van sorgir les primeres societats esportives de futbol, reconegudes oficialment.



Però lluny d'aquests temps, amb el progressiu aïllament de la religió cristiana (tant catòlica, com protestant, com ortodoxa) de la societat, s'ha anat incorporant als àmbits quotidians el futbol, perquè el futbol (i qualsevol esport, no em mal interpreteu), com la religió segles enrere, té una funció imprescindible, fomenta la cohesió social, és a dir, manté vius els vincles entre la gent d'una determinada societat. Ja no només creant temes de conversa i tertúlies sobre l'esport, si no fomentant un sentiment de pertànyer a un grup determinat de persones amb idees semblants sobre l'equip o l'esportista en alguns casos. L'eslògan del FCB ho diu ben clar: "més que un club", no és casualitat aquest eslògan, d'aquest fet, el poder se'n va adonar aviat i per això fomenta l'esport entre els joves i entre els més majors subvencionant a tots els equips regionals de qualsevol esport. També podríem afegir els beneficis per a la salut que suposa practicar qualsevol esport regularment.



Com d'aquest tema se'n poden extreure moltes branques, deixo per a altres les connotacions polítiques que pugui tenir el futbol o altres esports; o el fanatisme d'algunes persones entorn a l'equip arribant a ser aquest més important que la seva pròpia vida quotidiana.



Bé, si encara no em creieu, mireu les telenotícies, per exemple en els darrers 20 anys l'espai per als esports ha passat de ser d'unes quantes notícies esportives que citava el propi presentador del telenotícies, a ser un espai independent (com la previsió meteorològica) amb presentadors especialitzats i un equip de reporters, càmeres i comentaristes, propis, que arriba a durar entre 10 i 15 minuts.

Com sempre, acabaré afegint que parlo des del meu punt de vista, que pot ser perfectament debatut i contrastat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada