Traducció

27 d’ag. 2011

Els grans del jazz: Benny Goodman


Inicio aquesta secció amb aquest gran músic. Nascut al 1909 a la ciutat de Xicago (casi pareix que m'imagino aquella ciutat a l'apogeu de les fàbriques fordistes i aquells barris plens d'humils immigrants provinents d'Europa vigilats constantment per les famoses brigades de policies irlandesos i l'ombra de la màfia d'Al Capone que es formaria anys més tard), provinent d'una familia jueva polonesa. Va iniciar-se dins el món del jazz amb l'ajuda del seu clarinet, instrument que va començar a tocar als 10 anys. Als 14 va decidir fer de la musica la seva professió, dos anys més tard ja tocava a una banda al costat del famós Ben Pollack. Als 20 anys va decidir provar sort a Nova York com a músic independent i va participar a diversos espectacles de Broadway i va fer gravacions i espectacles radiofònics.
 
A mitjans dels 30 va decidir formar la seva pròpia orquestra, amb la companyia de la vocalista Helen Ward. Va tenir tant d'èxit que l'any següent va participar al film The Big Broadcast. El 1937 va substituir la vocalista per Ella Fitzgerald i va afegir a la orquestra el trompetista Harry James, que més tard passaria a tocar al costat de Frank Sinatra. Entre finals dels anys 30 i principis dels 40 tot i la competència, la seva orquestra va seguir endavant fins l'any 1944, on Goodman va dissoldre l'orquestra, tot i que la reorganitzaria l'any posterior per a compondre algunes de les seves millors cançons fins el 1949, on va dissoldre l'orquestra definitivament. Fins la seva mort el 1986 a Nova York, va tocar amb grups formats temporalment per a fer gires o sessions de gravació. 
Durant els anys 30 Benny Goodman va ser part de l'anomenat swing, aquest corrent musical iniciat per el seu company Ben Pollack i del qual en va ser un dels seus màxims exponents durant la seva etapa com a director d'orquestra, aquest corrent acompanyat d'un ball en parella frenètic, va traspassar fronteres arribant fins Europa (tot i la seva prohibició a l'Alemanya nazi, il·lustrada al film Els Rebels del Swing). I cap a finals dels 40 va provar sort amb el bebop, moviment que es posà de moda durant aquella dècada.
 Després d'aquesta breu biografia, deixo algunes de les meves peces preferides d'aquest músic, espero que vos agradin.
"Sing, Sing, Sing", 1935
"Bugle Call Rag", 1936
"Swingtime in the Rockies", 1938