Traducció

28 d’abr. 2011

Només és futbol...

Això diuen molts, i si ens remuntem fins a la seva creació trobem que és cert, el futbol no representava res fora de les ganes d'entretenir-se de la classe obrera d'aquell temps dins el seu escàs temps lliure, i em refereixo només a la classe obrera, ja que les classes mitjanes i altres s'interessaven per altres esports de "més prestigi", per tant els jugadors de futbol de finals del XIX i principis del XX eren un grup d'obrers amb ganes de fer rodar la pilota, però sense cap ànim de lucre i menys per a dedicar-s'hi professionalment. Així van sorgir les primeres societats esportives de futbol, reconegudes oficialment.



Però lluny d'aquests temps, amb el progressiu aïllament de la religió cristiana (tant catòlica, com protestant, com ortodoxa) de la societat, s'ha anat incorporant als àmbits quotidians el futbol, perquè el futbol (i qualsevol esport, no em mal interpreteu), com la religió segles enrere, té una funció imprescindible, fomenta la cohesió social, és a dir, manté vius els vincles entre la gent d'una determinada societat. Ja no només creant temes de conversa i tertúlies sobre l'esport, si no fomentant un sentiment de pertànyer a un grup determinat de persones amb idees semblants sobre l'equip o l'esportista en alguns casos. L'eslògan del FCB ho diu ben clar: "més que un club", no és casualitat aquest eslògan, d'aquest fet, el poder se'n va adonar aviat i per això fomenta l'esport entre els joves i entre els més majors subvencionant a tots els equips regionals de qualsevol esport. També podríem afegir els beneficis per a la salut que suposa practicar qualsevol esport regularment.



Com d'aquest tema se'n poden extreure moltes branques, deixo per a altres les connotacions polítiques que pugui tenir el futbol o altres esports; o el fanatisme d'algunes persones entorn a l'equip arribant a ser aquest més important que la seva pròpia vida quotidiana.



Bé, si encara no em creieu, mireu les telenotícies, per exemple en els darrers 20 anys l'espai per als esports ha passat de ser d'unes quantes notícies esportives que citava el propi presentador del telenotícies, a ser un espai independent (com la previsió meteorològica) amb presentadors especialitzats i un equip de reporters, càmeres i comentaristes, propis, que arriba a durar entre 10 i 15 minuts.

Com sempre, acabaré afegint que parlo des del meu punt de vista, que pot ser perfectament debatut i contrastat.

5 d’abr. 2011

Les coses bones, mai moren


Es algo terrible vivir con miedo, Brooks Hatlen lo sabía, demasiado bien... Lo único que quiero es volver al lugar donde las cosas tienen sentido, al lugar donde no tendré que estar asustado todo el tiempo... Y sólo una cosa me detiene, una promesa que le hice a Andy.



Querido Red,
si estás leyendo esto es que te han soltado, y ya que has llegado hasta aquí, quizá estarías dispuesto a viajar un poco más lejos... Recuerdas el nombre del pueblo verdad? - Ciguatanejo. Necesito un buen hombre que me ayude a poner en marcha mi proyecto, yo estaré esperándote, y el tablero de ajedrez también. Recuerda Red, que la esperanza es algo bueno, quizá lo mejor de todo, y las cosas buenas, no mueren. Espero que leas esta carta y que te encuentres bien.
Tu amigo,
Andy



Empeñarse en vivir o empeñarse en morir... Es la pura verdad. Por segunda vez en mi vida soy culpable de cometer un delito, violar la condicional, aunque dudo mucho que vayan a vigilar las carreteras para encontrarme. Quien va a echar de menos a un viejo salido de la cárcel? - A Fort Hancock, Texas, por favor. Me doy cuenta de que estoy tan emocionado que apenas puedo quedarme quieto, ni pensar claramente... Creo que es la clase de emoción que sólo puede sentir un hombre libre, un hombre libre que comienza un largo viaje de final incierto. Espero cruzar la frontera, espero ver a mi amigo y darle un abrazo y que el pacífico sea tan azul como siempre he soñado y espero nunca más perder la esperanza.

L'hauré vist 5 o 6 vegades aquesta pel·lícula, i sempre li he trobat alguna cosa nova, segur que la majoria n'haureu vist mínimament un troç de fer zàping un dia qualsevol que no fan res interessant a la tele (així la vaig descobrir jo ara fa uns 3 anys), en qualsevol cas la recomano a tot aquell que es trobi un dia qualsevol amb temps i ganes de gaudir d'una bona pel·lícula.

Sobre el vídeo, es tracta de les escenes finals (esper no haver destrossat la pel·lícula a ningú), l'esperança és una de les darreres coses que es perden, des del meu punt de vista, quan un deixa de tenir esperança, la vida perd el seu significat, l'esperança és allò que fa que ens despertem cada dia, millor o pitjor, però que ens despertem... Ja que com menciona el vídeo, tot es redueix a voler viure o voler morir.