Un altre divendres per la nit, quedo a casa... Avui no em ve de gust sortir, perquè en part no sé amb qui sortir i tampoc en tinc massa ganes, potser sigui perquè darrerament tinc el cap sobrecarregat. Són els exàmens? Qui em conegui ja sap la resposta. Però a la resta vos donaré una pista, per bé o per mal, si una cosa no em motiva, tendeixo a no fer-li massa cas, i els estudis ara mateix, pareix que no són la meva prioritat.
I entre tot el que em passa ara, he de mirar cap enrere. Fins quan? Potser abans d’acabar cedint la partida a favor dels que no els hi agradava el meu joc. I ara començo a veure com si poc a poc hagués inclòs a la meva vida els logos de grans corporacions a canvi de... diners? No, de felicitat, d’una felicitat que mai no ha arribat del tot.
Cada cop el preu era més alt i clar, m’havia de cenyir a les noves exigències d'aquestes corporacions. Però després de tot, encara em feia la pregunta, sóc feliç? No ho sé, què és la felicitat? No es tracta d’encasellar-la, la felicitat és sentir-se bé facis el que facis, tot i que els sentiments i les emocions siguin adversos en certs moments, tornis a estar bé, com si es tractés d’un riu on, al final, sempre hi van a parar tots els rierols. Una vegada definida, des del meu punt de vista, la felicitat es tractava de tornar-se a fer la pregunta: sóc feliç? Mmmh... No em sortia cap resposta. Així que vaig decidir, com m’han ensenyat, que potser sigui la qüestió, la que està mal formulada. I fa poc vaig veure un vídeo al YouTube on un noi es plantejava una cosa ben senzilla: Si fos ric seguiria fent el que estic fent? Però ara en temps de crisi, deia, millor plantejar-se: Si no existissin els diners, podria seguir fent allò que faig (en el sentit de fer-ho per gust sense esperar res a canvi)?
És a dir, que si et trobes a gust amb allò que fas dia a dia, amb la gent de la que t’envoltes, amb els teus pensaments i amb les teves emocions, potser sigui perquè fas allò que vols, potser no sigui la cosa que més t’agradi del món (això suposaria una recerca de coses a fer arreu del món, quasi inacabable, que requeriria molts de recursos i temps), però mínimament et trobis a gust fent el que fas, estant amb qui estàs, pensant sense que els teus pensaments siguin armes que es girin en la teva contra i sentint, que senzillament no estàs malament, tot i que no estiguis beníssim. I potser això sigui la resposta que cercava, un NO en moltes coses, i per tant, com deia al principi, em toca mirar cap enrere, retrobar parts de mi que vaig perdre pel camí i per altra banda tenir clares les preferències.
