Noblesa subvencionada

Fa temps em preguntava si totes aquelles famílies de la “noblesa” espanyola, cobren, així com ho fa la família reial, qualque pensió, tot i que no arribés als mil euros. Així que per a no parlar-ne sense coneixement de cap classe o especular sobre el tema, vaig decidir fer una petita recerca. Si busquem per google, yahoo, etc. Ens trobem que hi ha opinions de tot tipus, però cap d'aquestes es troba recolzada per dades reals. Tot i que la majoria afirmaven que sí, que tots aquests antics nobles reben una pensió, de la mateixa manera que ho fan altres nobles de rang similar a alguns països europeus. Fins aquí vaig pensar que, fins i tot això, era un d'aquests “secrets” que guarda l'Estat sobre qui es queda part dels diners públics.

Però, just quan volia donar per acabada la recerca, vaig trobar a un bloc una resposta coherent i basada en dades reals obtingudes de l'Estat i d'institucions públiques. I la resposta a la meva pregunta és un rotund no.

Primerament, el Rei atorga títols honorífics a científics, esportistes, escriptors, etc. Però aquests títols són només això, mencions honorífiques gravades a una placa i entregades pel Rei o qualsevol membre de la seva família més directa.

Aquella antiga noblesa que encara perdura en aquest país, ja només té el privilegi d'ostentar el seu títol de forma simbòlica. Per exemple, la duquessa d'Alba, ja no és duquessa, només té el dret a seguir anomenant-se d'aquesta forma. I el tracte d'il·lustríssim/a senyor/a, en comptes de benvolgut senyor/a o alguna cosa pareguda.

D'altra banda, per a poder seguint essent tractats simbòlicament com a ducs, comtes, o marquesos els seus fills han de pagar, ja que aquest títol és una herència com qualsevol altre tipus de patrimoni i segons el Real Decreto Legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos Documentados, haurà de pagar segons el títol entre 507 i 10.600 €.

Això és tot, no hi ha més. Per tant, a l'hora de criticar si la noblesa rep massa diners públics o no, hem de dirigir la nostra mirada cap a una única família.

Cap de setmana atípic o únic? (Segona Part)

El dissabte pel matí no vaig fer res interessant, i per la tarda els amics amb els quals havia estat el divendres em proposaren de quedar a les deu a Plaça Eivissa, els hi vaig dir que sí i de pas vaig convidar a aquest amic que m'havia proposat de sortir la nit anterior que vingués.

A les deu i vint ja hi érem tots, qualsevol pensaria que un bon dissabte el que toca és anar a qualsevol lloc, més tranquil (qualsevol bar, tasca, taverna, pub...) o més animat (discoteques, afters [realment tothom sap qui ens hi podem trobar a un after, i nosaltres no donem el perfil i esper que mai ens hi trobeu]...), però no, tots portàvem motxilles, les varem deixar al cotxe, i pujarem tots, anàrem a una botiga per a comprar alguna cosa per a beure, tots excepte aquest amic (que em va dir que el dia anterior ja havia begut prou) i jo s'emportaren unes cerveses, bé jo vaig agafar un Monster (beguda energètica semblant al Red Bull), realment deu ser pitjor aquesta beguda per al cos, però bé, jo sóc així, no m'agrada la cervesa. Arribàrem al camp de La Clota, i com ens esperàvem, era buit, així que ens varem canviar de roba i traguérem la pilota de futbol, si, no vos estic prenent el pèl, ens posarem a fer un partidet de futbol entre amics un bon dissabte a la nit.

Alguns pensareu que estem bojos, però no és la primera vegada, i no hi ha res millor que jugar i fer s'ase unes quantes hores un bon dissabte a la nit. Pensareu que té més lògica fer això pel matí o qualsevol dia entre setmana, però aneu ben errats. Entre setmana no podem quedar, ja ens costa prou coincidir a un d'aquests amics que va amb mi a classe i a mi per anar al gimnàs, i amb els altres ja ens és bàsicament impossible. Perquè un estudia a la UAB, un altre a la UPC de Terrassa, i a més, viu a Cerdanyola i l'altre senzillament estudia llicenciatura francesa (que no sé exactament com funciona, però es veu que foten molta canya i no té temps per a res). Podríem quedar el dissabte al matí, però resulta que, aquest camp on anàrem, pel matí s'omple d'al·lots (i per a ser sincer, no massa fiables), així que ens quedaria la possibilitat d'anar als camps dels Esports UB, però això implica aixecar-se ben prompte i per tant, hem de reunir molta força de voluntat per a fer-ho i si sortim divendres ja no forma part del ventall de possibilitats.

Entre unes coses i les altres, ens ho varem passar molt bé. Però aquest amic que ara viu a Cerdanyola no podia tornar a casa seva perquè els trens no passen fins a les sis, i tampoc no podia anar a molestar a la seva tia que no viu massa lluny d'on érem, perquè eren les tres i mitja del matí. Així que el vaig deixar dormir al sofà de casa, que em va dir que és molt còmode, esper no tornar tan gat qualsevol nit, que ho hagi de comprovar forçosament.

Finalment el diumenge va ser un d'aquells dies que jo anomeno “fantasmes”, em refereixo a aquells dies en que, tot i no tenir ressaca, no surto de casa i tampoc faig res interessant per casa, és a dir, que em mantinc a casa com un fantasma.

Cap de setmana atípic o únic? (Primera Part)

Són les sis i poc de la tarda, no tinc ganes de res, però he de fer un treball. Aquest cap de setmana ha estat molt bé, prou buit però en el fons no ha estat malament. El divendres vaig tornar a casa després de que pel matí estiguérem darrere la queixa formal unes hores. Si que és ver que ens haurien d'haver avisat millor de que no hi hauria classe aquell dia, però no crec que sigui motiu per a fer una queixa, al meu entendre. Però per altra banda, si ningú s'hagués queixat mai el món no seria com el coneixem. A més, em feia gràcia veure tanta gent davant aquell pobre home encarregat dels alumnes de màster, postgrau i doctorat que havia d'enfrontar-se a una petita massa d'alumnes de segon de Sociologia emprenyats. El resultat en va ser aquest text:

PROTESTA CONTRA L'ADMINISTRACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Avui, dia 2 de Març del 2012, els alumnes de 2on Grau de Sociologia escrivim aquest comunicat amb intenció de queixar-nos contra la pèssima administració que ha fet la universitat en els darrers mesos. Fins ara ens hem conformat amb alguns errors comesos per part del professorat, però avui ens hem trobat amb que les aules es trobaven tancades sense previ avís. Ni tan sols el professor que teníem a primera hora sabia que avui, segons ens hem assabentat, no hi ha classes de Grau per les re avaluacions de primer i segon curs dels ensenyaments d’Economia i ADE, i de primer curs del grau de l’ensenyament de Sociologia.

El cas és que ningú ens havia informat. Ningú. Molts de nosaltres hem fet tot el viatge fins la facultat només per trobar-nos amb les aules tancades i buides, almenys en el nostre cas. Qui ens hagués d’informar que ni avui ni dilluns 5 de Març hi havia classe no ho ha fet, i ningú ha donat la cara. Tenint en compte que no té cap dificultat enviar-nos un e-mail informant-nos de la situació amb antelació, només podem concloure que hi ha hagut una completa mancança de professionalitat a l’hora d’informar-nos, no només als alumnes, sinó també als nostres professors.

No, senyors. Penjar a la pàgina web de la universitat, en un lloc no visual, que el dia 2 i el dia 5 de Març no hi ha classes per una re-avaluació que ni tan sols ens afecta a nosaltres no és suficient. Teniu els e-mails de tots els alumnes, i l’únic que havíeu de fer era enviar un missatge col·lectiu informant amb una mica d’antelació. Ni que fos el dia anterior. Internet és una bona eina de comunicació, però només quan s’utilitza amb seny. No podeu obviar que nosaltres mirem tots els racons de la vostra pagina cercant anomalies en el calendari acadèmic. No estem obligats a entrar cada dia al web de la facultat, ja que nosaltres emprem únicament el campus virtual de MonUB per a exercir la nostra tasca. Si se’ns havia de comunicar, aquest era el lloc per fer-ho. És més, comptant amb que les classes d’avaluació continuada son obligatòriament presencials, perfectament ens ho podrien haver comunicat a classe.

Però no, avui hem arribat a classe i la porta estava tancada amb clau. Això ens sembla indignant. Aquest tracte cap a l’alumnat és deplorable, inadmissible. Hem pagat per unes classes que no només no s’han impartit, sinó que no s’han impartit sense previ avis. Alguns de nosaltres hem vingut des de lluny per veure que ens havien ignorat completament, ens havien deixat a l’estacada i ningú s’ha dignat a donar-nos explicacions al respecte. Ens hem vist obligats a dirigir-nos a òrgans administratius aliens a aquesta gestió, que no han pogut donar-nos cap explicació al respecte.

Per tant, exigim una resposta directa i compensatòria. Estem farts de que se’ns tracti com si fóssim uns no ningú. Formem part d’aquesta institució i considerem que el tracte que se’ns ha de dispensar ha de ser molt més responsable. Hem passat moltes negligències per part d’aquesta universitat. Varies classes no han estat satisfactòries, el temari impartit i la organització de part del professorat ha estat nefasta i, a dia d’avui, encara esperem notes d’assignatures els exàmens finals dels quals vam fer fa més d’un més i mig. Però deixar-nos a l’estacada, abandonar-nos d’aquesta manera, és la gota que fa vessar el got. Exigim, doncs, que algú es digni a donar la cara
per els fets ocorreguts avui i que se’ns compensi degudament. No tolerarem més aquest tracte denigrant cap a nosaltres, i si som ignorats actuarem en conseqüència.

Part de l’alumnat de 2on Grau de Sociologia

Barcelona, 02/03/2012

La tarda del divendres vaig quedar amb uns amics i 'nàrem a fer unes voltes amb cotxe, després a passejar per La Clota i tornàrem a casa abans de l'hora de sopar i per la nit un amic em va dir de sortir, però no vaig tenir massa ganes de sortir, així que em vaig quedar a casa.