Nova incorporació

He decidit separar records i pensaments que tenen a veure amb la meva vida més íntima per a depurar un poc aquest bloc i he decidit crear http://barretdecopa.blogspot.com.es/ . Aquest estiu he estat bastant inactiu, però a partir de mitjans de Septembre tornaré a actualitzar aquest bloc cada cert temps.

Vos convido a passar per l'altre bloc, que serà senzill, sense massa ornamentació i on em centraré en el contingut.

Neteja l'habitació

Està bruta… buf! quina peresa ara posar-se a fer-la neta, però ja toca... Collons si toca, quant de temps fa que no... Massa, massa temps si es que tinc un problema, no sé que és exactament. Potser sigui aquesta cadira tan còmode que quan m’hi assec pareix que el meu cul quedi aferrat amb “super glue”. Potser sigui la llum que emet l’ordinador que m’enlluerna i em transmet aquesta sensació de benestar... El rei en el seu tron... I de volta en quant un poc de “footing” o “jogging” o anar-se’n a córrer (que és com es diu en català i tothom em pot entendre), i torn nou i relaxat, sense preocupacions.

Va, posaré música però per l’iPod, que si no estic fent el que vull evitar, estar davant l’ordinador. Quantes hores m’haurà pres aquesta bèstia? Ja des de petitet que em meravellava davant un ordinador, com podia existir un aparell tan magnífic? I vaig demanar-lo any rere any, sempre he seguit la mateixa lògica: Si tu tens això, per quina raó no ho puc tenir jo? I demanava... No volia una pilota de futbol, sempre hi havia algú que en portava alguna i ja em bastava amb fer un partidet quan estava entre els amics. Volia un ordinador. Com que val molts de sous? Si en Sergi en té un...

No me n’adonava de l’esforç que feien els de casa per a que tingués tot el que volia... De la mateixa manera, la meva lògica actuava igual a l’inrevés: si tu no tens això, perquè ho he de tenir jo? Als 11 anys! Això em repetia una i una altra vegada... Per què he de començar a fer feina als 11 anys? Clar, aquelles 2 horetes que feia no eren res, però sabia com acabarien aquestes 2 hores... No anava errat, en pocs anys ja s’havien convertit en 8. Vuit hores ficat dins una botiga avorrit a més no poder, si es que jo no he estat mai de tractar amb la gent... I aquesta ditxosa illa que només sap viure de la hoteleria i el turisme! Però què estic dient? 

Bah! Si és ver, realment m’encanta l’illa, però aquesta idiosincràsia que té avui dia part de la gent de la illa em rebenta. No hi vull participar, no en vull saber res! Deixeu-me tranquil si és per parlar-me d’asenades relacionades amb això. A mi deixeu-me fer un tast del Sol, de la tranquil·litat, de la bellesa de l’illa, de les velles costums i sabers, de la parla i del bon ambient. Els vostres estimats turistes, que són els que fan que tot això es perdi, vos els podeu ben confitar. Egoista, jo? Tothom té els seus defectes...

Però merda! Mira quina hora és i encara estic aquí empanat entre cavil·lacions i sense fer res. Ara si, música i un poc de feina que sempre va bé per mantenir la ment sana.