Està bruta… buf! quina peresa ara posar-se a
fer-la neta, però ja toca... Collons si toca, quant de temps fa que no...
Massa, massa temps si es que tinc un problema, no sé que és exactament. Potser
sigui aquesta cadira tan còmode que quan m’hi assec pareix que el meu cul quedi
aferrat amb “super glue”. Potser sigui la llum que emet l’ordinador que m’enlluerna
i em transmet aquesta sensació de benestar... El rei en el seu tron... I de volta
en quant un poc de “footing” o “jogging” o anar-se’n a córrer (que és com es
diu en català i tothom em pot entendre), i torn nou i relaxat, sense
preocupacions.
Va, posaré música però per l’iPod, que si no
estic fent el que vull evitar, estar davant l’ordinador. Quantes hores m’haurà
pres aquesta bèstia? Ja des de petitet que em meravellava davant un ordinador,
com podia existir un aparell tan magnífic? I vaig demanar-lo any rere any,
sempre he seguit la mateixa lògica: Si tu tens això, per quina raó no ho puc
tenir jo? I demanava... No volia una pilota de futbol, sempre hi havia algú que
en portava alguna i ja em bastava amb fer un partidet quan estava entre els
amics. Volia un ordinador. Com que val molts de sous? Si en Sergi en té un...
No me n’adonava de l’esforç que feien els de
casa per a que tingués tot el que volia... De la mateixa manera, la meva lògica
actuava igual a l’inrevés: si tu no tens això, perquè ho he de tenir jo? Als 11
anys! Això em repetia una i una altra vegada... Per què he de començar a fer
feina als 11 anys? Clar, aquelles 2 horetes que feia no eren res, però sabia
com acabarien aquestes 2 hores... No anava errat, en pocs anys ja s’havien
convertit en 8. Vuit hores ficat dins una botiga avorrit a més no poder, si es
que jo no he estat mai de tractar amb la gent... I aquesta ditxosa illa que
només sap viure de la hoteleria i el turisme! Però què estic dient?
Bah! Si és
ver, realment m’encanta l’illa, però aquesta idiosincràsia que té avui dia part
de la gent de la illa em rebenta. No hi vull participar, no en vull saber res!
Deixeu-me tranquil si és per parlar-me d’asenades relacionades amb això. A mi
deixeu-me fer un tast del Sol, de la tranquil·litat, de la bellesa de l’illa,
de les velles costums i sabers, de la parla i del bon ambient. Els vostres
estimats turistes, que són els que fan que tot això es perdi, vos els podeu ben
confitar. Egoista, jo? Tothom té els seus defectes...
Però merda! Mira quina hora és i encara estic
aquí empanat entre cavil·lacions i sense fer res. Ara si, música i un poc de
feina que sempre va bé per mantenir la ment sana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada