5 d’abr. 2011
Les coses bones, mai moren
Es algo terrible vivir con miedo, Brooks Hatlen lo sabía, demasiado bien... Lo único que quiero es volver al lugar donde las cosas tienen sentido, al lugar donde no tendré que estar asustado todo el tiempo... Y sólo una cosa me detiene, una promesa que le hice a Andy.
Querido Red,
si estás leyendo esto es que te han soltado, y ya que has llegado hasta aquí, quizá estarías dispuesto a viajar un poco más lejos... Recuerdas el nombre del pueblo verdad? - Ciguatanejo. Necesito un buen hombre que me ayude a poner en marcha mi proyecto, yo estaré esperándote, y el tablero de ajedrez también. Recuerda Red, que la esperanza es algo bueno, quizá lo mejor de todo, y las cosas buenas, no mueren. Espero que leas esta carta y que te encuentres bien.
Tu amigo,
Andy
Empeñarse en vivir o empeñarse en morir... Es la pura verdad. Por segunda vez en mi vida soy culpable de cometer un delito, violar la condicional, aunque dudo mucho que vayan a vigilar las carreteras para encontrarme. Quien va a echar de menos a un viejo salido de la cárcel? - A Fort Hancock, Texas, por favor. Me doy cuenta de que estoy tan emocionado que apenas puedo quedarme quieto, ni pensar claramente... Creo que es la clase de emoción que sólo puede sentir un hombre libre, un hombre libre que comienza un largo viaje de final incierto. Espero cruzar la frontera, espero ver a mi amigo y darle un abrazo y que el pacífico sea tan azul como siempre he soñado y espero nunca más perder la esperanza.
L'hauré vist 5 o 6 vegades aquesta pel·lícula, i sempre li he trobat alguna cosa nova, segur que la majoria n'haureu vist mínimament un troç de fer zàping un dia qualsevol que no fan res interessant a la tele (així la vaig descobrir jo ara fa uns 3 anys), en qualsevol cas la recomano a tot aquell que es trobi un dia qualsevol amb temps i ganes de gaudir d'una bona pel·lícula.
Sobre el vídeo, es tracta de les escenes finals (esper no haver destrossat la pel·lícula a ningú), l'esperança és una de les darreres coses que es perden, des del meu punt de vista, quan un deixa de tenir esperança, la vida perd el seu significat, l'esperança és allò que fa que ens despertem cada dia, millor o pitjor, però que ens despertem... Ja que com menciona el vídeo, tot es redueix a voler viure o voler morir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Ui, pel que has escrit, Joan, no em sembla reconèixer la pel·lícula ^^"
(no he mirat el vídeo que has penjat per no aixafar-me el final xD)
Així que et demano que me'n diguis el títol :)
I personalment, l'esperança sempre s'ha entès com un sentiment positiu, però no crec que sigui del tot cert.
Nose, ja t'ho explicaré, que m'allargaria massa XD
Bé, sempre hi haurà temps per una conversa sobre l'esperança ;)
La pel·lícula és: Cadena Perpetua
Esper que t'agradi, és una de les meves preferides.
Jo aquesta pel·lícula l'he vist fa molt i molt de temps i em va agradar moltíssim. Crec que l'he vist 2 vegades. Al mateix temps és una mica trista.
I sí, s'esperança, en una sola línia diria que s'esperança és s'ham que ens enganxa a la vida.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada