Cap de setmana atípic o únic? (Primera Part)

Són les sis i poc de la tarda, no tinc ganes de res, però he de fer un treball. Aquest cap de setmana ha estat molt bé, prou buit però en el fons no ha estat malament. El divendres vaig tornar a casa després de que pel matí estiguérem darrere la queixa formal unes hores. Si que és ver que ens haurien d'haver avisat millor de que no hi hauria classe aquell dia, però no crec que sigui motiu per a fer una queixa, al meu entendre. Però per altra banda, si ningú s'hagués queixat mai el món no seria com el coneixem. A més, em feia gràcia veure tanta gent davant aquell pobre home encarregat dels alumnes de màster, postgrau i doctorat que havia d'enfrontar-se a una petita massa d'alumnes de segon de Sociologia emprenyats. El resultat en va ser aquest text:

PROTESTA CONTRA L'ADMINISTRACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Avui, dia 2 de Març del 2012, els alumnes de 2on Grau de Sociologia escrivim aquest comunicat amb intenció de queixar-nos contra la pèssima administració que ha fet la universitat en els darrers mesos. Fins ara ens hem conformat amb alguns errors comesos per part del professorat, però avui ens hem trobat amb que les aules es trobaven tancades sense previ avís. Ni tan sols el professor que teníem a primera hora sabia que avui, segons ens hem assabentat, no hi ha classes de Grau per les re avaluacions de primer i segon curs dels ensenyaments d’Economia i ADE, i de primer curs del grau de l’ensenyament de Sociologia.

El cas és que ningú ens havia informat. Ningú. Molts de nosaltres hem fet tot el viatge fins la facultat només per trobar-nos amb les aules tancades i buides, almenys en el nostre cas. Qui ens hagués d’informar que ni avui ni dilluns 5 de Març hi havia classe no ho ha fet, i ningú ha donat la cara. Tenint en compte que no té cap dificultat enviar-nos un e-mail informant-nos de la situació amb antelació, només podem concloure que hi ha hagut una completa mancança de professionalitat a l’hora d’informar-nos, no només als alumnes, sinó també als nostres professors.

No, senyors. Penjar a la pàgina web de la universitat, en un lloc no visual, que el dia 2 i el dia 5 de Març no hi ha classes per una re-avaluació que ni tan sols ens afecta a nosaltres no és suficient. Teniu els e-mails de tots els alumnes, i l’únic que havíeu de fer era enviar un missatge col·lectiu informant amb una mica d’antelació. Ni que fos el dia anterior. Internet és una bona eina de comunicació, però només quan s’utilitza amb seny. No podeu obviar que nosaltres mirem tots els racons de la vostra pagina cercant anomalies en el calendari acadèmic. No estem obligats a entrar cada dia al web de la facultat, ja que nosaltres emprem únicament el campus virtual de MonUB per a exercir la nostra tasca. Si se’ns havia de comunicar, aquest era el lloc per fer-ho. És més, comptant amb que les classes d’avaluació continuada son obligatòriament presencials, perfectament ens ho podrien haver comunicat a classe.

Però no, avui hem arribat a classe i la porta estava tancada amb clau. Això ens sembla indignant. Aquest tracte cap a l’alumnat és deplorable, inadmissible. Hem pagat per unes classes que no només no s’han impartit, sinó que no s’han impartit sense previ avis. Alguns de nosaltres hem vingut des de lluny per veure que ens havien ignorat completament, ens havien deixat a l’estacada i ningú s’ha dignat a donar-nos explicacions al respecte. Ens hem vist obligats a dirigir-nos a òrgans administratius aliens a aquesta gestió, que no han pogut donar-nos cap explicació al respecte.

Per tant, exigim una resposta directa i compensatòria. Estem farts de que se’ns tracti com si fóssim uns no ningú. Formem part d’aquesta institució i considerem que el tracte que se’ns ha de dispensar ha de ser molt més responsable. Hem passat moltes negligències per part d’aquesta universitat. Varies classes no han estat satisfactòries, el temari impartit i la organització de part del professorat ha estat nefasta i, a dia d’avui, encara esperem notes d’assignatures els exàmens finals dels quals vam fer fa més d’un més i mig. Però deixar-nos a l’estacada, abandonar-nos d’aquesta manera, és la gota que fa vessar el got. Exigim, doncs, que algú es digni a donar la cara
per els fets ocorreguts avui i que se’ns compensi degudament. No tolerarem més aquest tracte denigrant cap a nosaltres, i si som ignorats actuarem en conseqüència.

Part de l’alumnat de 2on Grau de Sociologia

Barcelona, 02/03/2012

La tarda del divendres vaig quedar amb uns amics i 'nàrem a fer unes voltes amb cotxe, després a passejar per La Clota i tornàrem a casa abans de l'hora de sopar i per la nit un amic em va dir de sortir, però no vaig tenir massa ganes de sortir, així que em vaig quedar a casa.