Cap de setmana atípic o únic? (Segona Part)

El dissabte pel matí no vaig fer res interessant, i per la tarda els amics amb els quals havia estat el divendres em proposaren de quedar a les deu a Plaça Eivissa, els hi vaig dir que sí i de pas vaig convidar a aquest amic que m'havia proposat de sortir la nit anterior que vingués.

A les deu i vint ja hi érem tots, qualsevol pensaria que un bon dissabte el que toca és anar a qualsevol lloc, més tranquil (qualsevol bar, tasca, taverna, pub...) o més animat (discoteques, afters [realment tothom sap qui ens hi podem trobar a un after, i nosaltres no donem el perfil i esper que mai ens hi trobeu]...), però no, tots portàvem motxilles, les varem deixar al cotxe, i pujarem tots, anàrem a una botiga per a comprar alguna cosa per a beure, tots excepte aquest amic (que em va dir que el dia anterior ja havia begut prou) i jo s'emportaren unes cerveses, bé jo vaig agafar un Monster (beguda energètica semblant al Red Bull), realment deu ser pitjor aquesta beguda per al cos, però bé, jo sóc així, no m'agrada la cervesa. Arribàrem al camp de La Clota, i com ens esperàvem, era buit, així que ens varem canviar de roba i traguérem la pilota de futbol, si, no vos estic prenent el pèl, ens posarem a fer un partidet de futbol entre amics un bon dissabte a la nit.

Alguns pensareu que estem bojos, però no és la primera vegada, i no hi ha res millor que jugar i fer s'ase unes quantes hores un bon dissabte a la nit. Pensareu que té més lògica fer això pel matí o qualsevol dia entre setmana, però aneu ben errats. Entre setmana no podem quedar, ja ens costa prou coincidir a un d'aquests amics que va amb mi a classe i a mi per anar al gimnàs, i amb els altres ja ens és bàsicament impossible. Perquè un estudia a la UAB, un altre a la UPC de Terrassa, i a més, viu a Cerdanyola i l'altre senzillament estudia llicenciatura francesa (que no sé exactament com funciona, però es veu que foten molta canya i no té temps per a res). Podríem quedar el dissabte al matí, però resulta que, aquest camp on anàrem, pel matí s'omple d'al·lots (i per a ser sincer, no massa fiables), així que ens quedaria la possibilitat d'anar als camps dels Esports UB, però això implica aixecar-se ben prompte i per tant, hem de reunir molta força de voluntat per a fer-ho i si sortim divendres ja no forma part del ventall de possibilitats.

Entre unes coses i les altres, ens ho varem passar molt bé. Però aquest amic que ara viu a Cerdanyola no podia tornar a casa seva perquè els trens no passen fins a les sis, i tampoc no podia anar a molestar a la seva tia que no viu massa lluny d'on érem, perquè eren les tres i mitja del matí. Així que el vaig deixar dormir al sofà de casa, que em va dir que és molt còmode, esper no tornar tan gat qualsevol nit, que ho hagi de comprovar forçosament.

Finalment el diumenge va ser un d'aquells dies que jo anomeno “fantasmes”, em refereixo a aquells dies en que, tot i no tenir ressaca, no surto de casa i tampoc faig res interessant per casa, és a dir, que em mantinc a casa com un fantasma.