I pareix que les coses per fi s'encaminen cap al lloc on sempre he volgut que estiguin. Tampoc ha estat fàcil tot això, moltes coses s'han produït a disgust meu, més de les que m'agradaria contar, però també he gaudit de moments inoblidables. I és, a vegades, estrany observar com situacions que prèviament imaginades sonaven tan bé, i en canvi, no varen acabar gens bé, sempre parlant des del meu punt de vista, i sense ignorar aquella gent, coneguts i amics, que potser s'ho passáren tan bé, i amb els quals m'hagués agradat gaudir en aquell mateix moment, en comptes d'estar abstret amb els meus propis pensaments, sempre tan pessimistes. Per l'altra banda, aquelles situacions que o bé sense planejar-les van aparèixer o bé tot i planejades sense massa expectatives de que la cosa acabés divertint-me, acabéssin tan bé, que es mereixen encara un lloc al capell.
Mirant cap al futur, per primer cop en molt de temps, veig les coses d'una altra manera, positivament. Com si una petita espurna d'esperança i una altra de felicitat esperin trobar un poc de fullaca i quatre branquetes per encendre un foc ben lluminós, del qual la flama esperc que no s'apagui mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada