Entropia

Fa temps que em passa pel cap aquesta paraula, no sé d'on l'he pogut treure, pensava que potser entre els textos d'alguns d'aquests autors de Ciència Política o de Sociologia que volen utilitzar massa tecnicismes o potser entre tants textos per a estudiar, ja estigui començant a desvariar, tot és possible.
Bé el fet és que m'he decidit a cercar el significat d'aquest mot i m'ha sobtat un poc, perquè la primera accepció no té absolutament res a veure amb qualsevol cosa que hagi pogut llegir en cap dels textos que he estat estudiant, ja que parla de la termodinàmica, de la qual només recordo que hi ha unes lleis o principis, a més, crec que des del moment que vaig aprovar Física i Química a quart d'ESO, he esquivat tot allò que soni explícitament a Física, per tant la primera accepció la puc descartar.
La segona, parla de la magnitud d'informació inútil que dona una font segons el seu nombre de respostes possibles, com no entenia res, he cercat un poc més, i he trobat que també és coneguda com l'entropia de Shannon i és per exemple que et diguin que el carrer és moll, amb la certesa de que acaba de ploure, ja que això és un fet habitual, per tant és informació no aprofitable. En canvi si ens diuen que els carrers són molls sabent que no ha plogut, ens aporten informació aprofitable, si per exemple sabem que no reguen tots els dies. Finalment vaig llegir que les tècniques de compressió de dades es basen en assenyalar quins elements d'un flux de dades són aprofitables i quins són simple palla, és a dir, que es tractaria com de resumir una font de dades, però, utilitzant una fòrmula: H = p₁*log(1/p₁)+p₂*log(1/p₂)+... p_m*log(1/p_m) on H és l'entropia, les p són les probabilitats de què apareguin els diferents codis i m és el nombre total de codis. Si ens referim a un sistema, les p es refereixen a les probabilitats de què es trobi en un determinat estat i m el nombre total de possibles estats. Per exemple es pot mesurar l'entropia de llançar una moneda a l'aire per si surt cara o creu.

La darrera accepció parla de la mesura del desordre microscòpic d'un sistema, i com això també em sona a concepte de física l'he descartat.

La segona accepció, per tant, té a veure amb el que estic estudiant, però no amb Sociologia o Ciència Política, sinó que es relaciona amb les matemàtiques dins els usos que se li pugui donar, com a una fòrmula avançada per a calcular probabilitats, tot i que també es podria utilitzar per fer un anàlisi exhaustiu de qualsevol tema sociològic (que són molt amples) centrant-se en aspectes concrets.

I després de tot aquest rotllo, es pot apreciar que potser pugui desvariar un poc, però tot és degut a l'entrada massiva d'informació al meu cervell, com a resultat de no haver obert un llibre durant tot el curs i havent d'estudiar els darrers dies. Però encara i així aquesta paraula l'afegiré al meu diccionari personal, perquè com em va dir certa persona un dia, res ens passa perquè si, i si aquesta paraula ha arribat a mi, potser tingui una finalitat concreta a la meva vida.

 

entropia

1 f. [FIF] Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, el creixement de la qual fixa el sentit en què es poden produir els processos en els sistemes aïllats, d’acord amb el segon principi de la termodinàmica.
2 f. [FIF] Magnitud que mesura el grau d’informació no aprofitable que dóna una font segons el seu nombre de respostes possibles.
3 f. [FIF] Mesura del desordre microscòpic d’un sistema.

Font: Diec2