Traducció

5 de gen. 2011

L'avistament (Primera Part)


23:45 – Prop del far d'es Cap de Barberia

Va mirar al cel, la lluna estava quasi plena, la seva llum incidia sobre el mar, en calma aquell dia. La brisa era suau, encara i així, feia fred aquella nit. Una jaqueta de color fosc i uns texans el cobrien, era un home fort d'esperit, d'aquells que no solien tenir por, fins i tot trobant-se sols en mig del mar amb la única companyia dels centelleigs de les llums del far i dels peixos que havia agafat aquella nit.
Li agradava pescar com temps ençà, sense sonars, sense canyes de carboni, ni fils especials. Va mirar el seu rellotge, eren prop de les dotze de la nit, havia llençat el seu darrer am, el motor del llaüt feia un so persistent, l'únic que podia sentir. Va recollir la canya, aquell dia no havia fet una gran pesca, però era suficient per a fer un dinar per a quatre persones.
Va agafar el timó i va posar rumb cap a l'Estany d'es Peix. De camí només va veure dos vaixells més, un el va divisar prop de Cala Saona i l'altre arribant a Punta Pedrera. El primer vaixell pareixia un altre llaüt de pescadors de l'illa, un poc major que el seu, però el segon vaixell era diferent, des de la llunyania es veia un vaixell normal i corrent, però a mesura que va apropar-se a Punta Pedrera, va adonar-se'n que no era un vaixell tan corrent, la llum de la lluna dibuixava la seva silueta, des de la seva posició, aproximadament un poc més d'una milla marina, es divisava un gran veler amb tres màstils.
L'home no tenia pressa, i va pensar que xafardejar un poc, lluny de perjudicar-lo, li donaria un tema de conversa per al dia següent, així que va girar a babord i va posar rumb mar endins cap al misteriós vaixell. A mesura que s'hi apropava, el seu interès cap al vaixell augmentava. La imatge que va tenir quan hi va ser a escassos metres el va deixar sense paraules. Es podia llegir clarament a un costat de proa “CAPRICORNIVS”, es tractava d'un vaixell d'aproximadament 25 metres d'eslora, tot de fusta, amb un casc de proa més elevat que la resta del vaixell, amb el que sabia de vaixells i el que havia vist a les pel·licules, podia afirmar que era sense cap dubte una caravel·la com les del segle XV.

2 comentaris:

Karale ha dit...

uala, Joan!

M'ha agradat moltíssim el que has escrit i com ho has escrit!
Però encara més, pq només és la 1a part ^^

Serà un vaixell pirata? (no ho contestis XD sinó es perdrà l'emoció XD)

Joan ha dit...

jajajaja la segona part arribarà d'aquí a una o dues entrades, així espero generar més emoció xD.
Estic content de que t'agradi, jo no n'estava segur d'haver plasmat el que volia, així com volia.

Publica un comentari a l'entrada