Por

Des de petit m'han agradat molt les pel·lícules de terror, sobretot per aquella sensació acompanyada d'un calfred (et podria estar passant a tu) que produeix una lleugera paranoia que fa que, estiguis al sofà o a una cadira, et giris per veure si hi ha qualque assassí o monstre amagat darrere teu que et pugui matar aprofitant que estàs veient una pel·lícula sobre ell mateix.

He vist tot tipus de pel·lícules de terror i “thrillers”, entre aquests hi ha subgèneres que m'agraden molt més que altres, sobretot les pel·lícules de terror psicològic, en les quals sense produir-se assassinats brutals que deixen tot l'escenari ensangonat; les pel·lícules sobre zombis, n'hi ha de bones, però darrerament la trama de la majoria d'aquestes pel·lícules és molt pobre, amb massa acció i excessius efectes especials, per exemple Resident Evil: Ultratomba; les pel·lícules de terror que situen l'acció a llocs concrets on es té la certesa de que si passa alguna cosa, és prou difícil escapar, com a exemple poso Shutter Island, una pel·lícula amb una trama molt ben pensada; les típiques pel·lícules d'assassins sanguinaris que assetgen a un grup de persones, normalment joves, que actuen d'una forma prou incoherent moltes vegades i que vulguis o no, hi ha alguna cosa al teu subconscient que vol que l'assassí acabi amb ells, aquest tipus de pel·lícules tenen una trama molt senzilla i nombroses escenes violentes on es veu molta sang, però no sempre enganxen, exemple, La Matança de Texas; i algunes pel·lícules de terror diverses que no les sabria col·locar a cap subgènere concret. Per altra banda hi ha els subgèneres que no m'agraden gens, per exemple les pel·lícules sobre extraterrestres assassins o criatures que venen de l'espai amb la única finalitat de fer mal a l'ésser humà, sincerament, les odic; les pel·lícules de terror sobre vampirs o licantrops, podria fer excepcions, com Dracula de Bram Stoker i alguna més, però normalment són molt pobres en la seva trama i finalment aquelles pel·lícules de terror tan irreals i tan poc coherents que arriba a estranyar-me que els seus respectius directors no les cremessin abans de presentar-les al públic.

Bé, com ja he dit altres vegades, són opinions personals, sé que hi ha fans d'Alien, la meva intenció no es ofendre els gustos de ningú.

Però dins el món del terror no només hi predomina el cinema, molt abans de que aquest existís, ja hi havia escriptors tan bons com Edgar Allan Poe o Henry James que feien possible aquesta sensació que he comentat abans, als seus lectors. Dins l'àmbit de la lectura de terror, els meus coneixements no passen dels escriptors de finals del segle XIX i principis del XX, ja que m'encanten els llibres ambientats en aquella època, de lectures de terror actuals he començat a llegir alguna cosa de Stephen King, però si he de ser sincer, prefereixo veure la pel·lícula.

També caldria fer menció d'aquelles històries anònimes que es transmetien oralment als joves sobretot, a la vora del foc, en altres temps, o la seva versió més actual, les anomenades Llegendes Urbanes.

Molta gent es quedaria en aquest punt, però, des del meu punt de vista, s'hauria deixat un dels factors principals del terror avui dia, el qual, des del meu punt de vista, ha superat al cine de terror actual en moltes trames i fins i tot ha inspirat pel·lícules, tot i que aquestes mai han arribat a igualar a l'anomenat videojoc de terror.

El videojoc de terror va començar als anys 80 amb jocs de resolució molt baixa, i amb una trama a vegades massa ambiciosa per a aquells primers jocs. Tot i així amb la millora de les tecnologies, aquests han adquirit escenaris molt detallats i molt realistes, on es desenvolupa una trama que a diferència de les pel·lícules,els llibres i les històries, el jugador pot viure i participar com a protagonista a una història determinada.

Entre els videojocs de terror es poden destacar diversos subgèneres, de la mateixa manera que al cinema de terror. Els videojocs de terror més abundants són els “shooters” de terror, en aquests hi ha excessiva abundància d'armes i d'enemics com per arribar a gaudir realment del joc de terror, a més tenen una trama molt pobre en la qual només es tracta d'avançar escenari rere escenari, són poques les vegades que he vist que un d'aquests videojocs valgui la pena, però encara i així puc destacar videojocs tan bons com F.E.A.R., Postal, Resident Evil, entre altres. Lluny d'aquests trobem els jocs on nosaltres som el personatge convidat d'un assassinat el qual hem de resoldre, normalment són jocs amb poc ambient de terror, però es poden trobar excepcions; i com abans, hi ha jocs que són únics i no es poden classificar en cap subgènere.

Avui dia podem gaudir de la sensació de terror de moltes maneres distintes, però jo crec que mai tan intensament com aquelles persones que dia a dia han de sobreviure amb por al seu cos, com per exemple a pobles d'Àfrica o de Sud-Amèrica en els quals la gent viu amb la incertesa de no saber quan vindran les guerrilles a emportar-se als seus fills o aquells països que no saben quan s'acabarà la guerra, i el més important de tot, si viuran per veure-la acabar.

Per tant, la meva conclusió és que lluny de monstres i éssers paranormals, és al fons de la pròpia irracionalitat de l'ésser humà on hi viuen bèsties que engendren a personatges amb tan poca compassió, sentiment i odi reprimit, que arriben a provocar el terror de veres, exemples en podem trobar molts, Charles Manson, Hitler, Thug Berham (“Burham”), Jack l'Esbudellador...