Black Label Society, impressionant!

El passat dia 19 vaig anar a un concert a la sala Razzmatazz 2 a Marina, sincerament va ser el primer concert de hard-rock i metal (ja que els grups combinaven ambdós estils) al qual he anat, i al primer concert per al qual he pagat i he de confessar que va ser molt millor del que m'esperava, no podria dir exactament la gent que hi havia a la sala, però l'ambient era el d'un concert: gent parlant sobre el grup animadament, fent-se fotos entre amics i a l'escenari per a deixar constància que van assistir al concert,mostrant el famós signe del metal després de cada cançó en senyal d'acceptació o d'admiració, etc.
A les 17:35 varem unir-mos a la cola un amic i jo, per desgràcia el dimecres anterior no havíem trobat camisetes de Black Label Society de la nostra talla, així que jo duia una camiseta de Slipknot i ell una de Metallica, però varem tenir la sort de que un venedor ambulant de camisetes de BLS passava per allí i ens en va oferir diversos models de la nostra talla que estaven molt bé, així que vaig comprar-ne una de la gira que feien per Europa, i em sento afortunat quan la miro i veig que la única actuació que feien per aquí, la fessin a Barcelona i a més jo hagi tingut la sort de poder assistir-hi.

Bé, després de fer cua fins a les 19:00 que era quan començava el concert, varem entrar a la sala i ens varem posicionar estratègicament entre les 4 primeres files per tenir una bona vista de l'escenari i poder animar al grup ben prop. L'escenari disposava d'un seguit d'altaveus i amplificadors als dos costats de l'escenari, enormes per cert, més els amplificadors de les guitarres que es trobaven al centre, cap al fons de l'escenari; el micròfon es trobava al centre dels altaveus i amplificadors. L'escenari es dividia en 2 parts, una més elevada al fons i una més baixa on es situarien el cantant, el baixista i el guitarrista, a més del bateria del grup teloner, a la part superior de l'escenari es trobava coberta per un tel de cuir amb el logotip de BLS la bateria del grup principal, als seus costats un seguit de 10 amplificadors Marshall col·locats a cada costat i, a la paret del fons hi havia un gran pòster que ocupava tota la paret tapat per un altre amb el logotip del grup teloner, Godsized, que es situava al centre de la paret.
Després d'esperar entre 15 i 20 minuts va sortir el primer grup, després de 2 o 3 cançons el meu amic i jo havíem retrocedit unes quantes files, els altaveus i amplificadors ens estaven deixant sords. L'estil de Godsized és simil·lar al de Black Label Society, però des del meu punt de vista els hi faltava espectacle, algun solo i el més important de tot, mostrar feedback amb el públic.
Després d'aquesta forta actuació els membres encarregats de muntar i desmuntar l'escenari van tapar-lo amb una gran tela negra amb el logotip de BLS impedint que els espectadors veiéssim el que passava a l'escenari, després d'esperar una bona estona i un poc nerviós, van llevar la tela mostrant al fons de l'escenari el pòster del grup, que per cert m'agradaria trobar a mida reduïda, la bateria (que clarament era millor que la del grup anterior) destapada i un curiós micròfon la base del qual eren un munt de cranis apilats i units a una cadena rígida al final de la qual s'hi trobava el micròfon.
Sortint del fons de l'escenari varem poder observar al cantant i guitarrista líder del conjunt, l'ex-guitarrista del grup Ozzy, Zakk Wylde. Al seu costat dret s'hi va situar el segon guitarrista, Nick Catanese, a la seva esquerra el baixista John DeServio i al fons en la part superior de l'escenari el bateria Will Hunt. Quin canvi en el so, no només per la qualitat del grup en comparació al grup teloner, que era òbvia, si no a la qualitat dels amplificadors de la banda, que sonaven nítidament i a un volum que les meves orelles van agraïr després d'haver-les exposat a l fort volum del primer grup.
Què podria dir de BLS... a més de que tenen un directe increïble demostrat amb la seva impecable actuació. El que més em va impressionar del grup van ser principalment tres coses: la multitud de guitarres que va usar Zakk Wylde, una per a cada cançó i cada una més bonica que l'anterior; el solo de guitarra que va tocar a mig concert, de més de 3 minuts i tocat en 3 parts, una al centre de l'escenari on es va situar la major part del concert, una al costat dret de l'escenari i la última al costat esquerra i finalment la balada que va tocar en honor a un ex-membre de Pantera, Dimebag Darrel, per la qual va usar un teclat.

Sincerament m'he quedat amb les ganes d'anar a un altre concert de rock o de metal, ja que a més de la música, l'ambient i el feedback amb el grup, no poden trobar-se a Spotify o a l'iPod.També he d'anyadir que he trobat comentaris de tot tipus de gent que hi va assistir, afirmant que Zakk estava esgotat i va oferir un concert regular que no està a la seva mesura. Suposo que hi ha opinions per a tot.