Destruint paraules

-La destrucció de les paraules és quelcom de gran bellesa. Per descomptat, les principals víctimes són els verbs i els adjectius, però també hi ha centenars de noms dels quals pugui un prescindir-ne. No es tracta només dels sinònims. També dels antònims. En realitat, quina justificació té l'ús d'una paraula només perquè és el contrari d'una altra? Qualsevol paraula conté en sí mateixa la seva contraria. Per exemple, tenim “bo”. Si tens una paraula com “bo”, quina necessitat hi ha de la seva contrària, “dolent”? Nobo serveix exactament igual, millor encara, perquè és la paraula contrària a “bo”, i l'altra no. Per altra banda, si vols un reforçament de la paraula “bo”, quin sentit tenen aquestes confuses i inútils paraules “excel·lent, esplèndid” i altres per l'estil? Plusbo és suficient per a dir el que és millor que allò simplement bo i dobleplusbo serveix perfectament per a accentuar el grau de bondat. És el superlatiu perfecte. Ja sé que usem aquestes formes, però en la versió final de la neollengua¹ es suprimiran la resta de paraules que encara s'usen com a equivalents. Al final tot allò relatiu a la bondat podrà expressar-se amb sis paraules; en realitat una sola. No te n'adones de la bellesa que hi ha en això, Winston? Naturalment, la idea va ser del Gran Germà -afegí després de reflexionar un poc.

En sentir nomenar al Gran Germà, el rostre de Winston es va animar automàticament. No obstant això, Syme va descobrir immediatament una certa falta d'entusiasme.

-Tu no aprecies la neollengua en el que val -va dir Syme amb tristesa-. Fins i tot quan escrius segueixes pensant en l'antiga llengua. He llegit algunes de les coses que has escrit per al Times. Són prou bones, però no passen de ser traduccions. En el fons del teu cor prefereixes el vell idioma amb tota la seva vaguetat i els seus inútils matisos de significat. No sents la bellesa de la destrucció de les paraules. No saps que la neollengua és l'únic idioma al món que disminueix el seu vocabulari cada dia?

Winston no ho sabia, naturalment. Va somriure -creia fer-ho agradablement- perquè no es fiava de parlar. Syme menjà un altre mos del pa negre, el va mastegar un poc i va seguir:

-No veus que la finalitat de la neollengua és limitar l'abast del pensament, estrènyer el radi d'acció de la ment? Al final, acabarem fent impossible qualsevol crim del pensament. En efecte, com hi pot haver crimental si cada concepte s'expressa clarament amb una única paraula, de la qual el seu significat estigui decidit rigorosament i amb tots els seus significats secundaris eliminats i oblidats per a sempre?

1984 – George Orwell

¹ La neollengua era l'idioma oficial d'Oceania.