NEDS

Recordo aquella imatge... tindria uns 4 anys? La veritat, no n'estic massa segur, però tinc la imatge a la ment. Eren 2 persones, es trobaven parlant al carrer, i era fosc, i en un moment concret un dels dos s'arrancava la cara, literalment. No era una màscara, d'això n'estic segur, perquè entre els efectes especials de finals dels 80 i principis dels 90 s'hi trobava aquella substància d'aparença enganxifosa que li sortia de la cara quan se l'arrancava, i a més, vaig observar un rostre on només s'hi veien músculs i tendons i uns ulls que sobresortien exageradament del rostre. Sempre he volgut saber de quina pel·lícula es tractava, tenint en compte que devia ser l'any 1995 aproximadament. Ja he descartat Hellraiser.


I parlant de cine, m'agradaria comentar una pel·lícula, Neds (No Educats i DelinqüentS). John McGill, un jove, que destaca entre la resta per la seva excepcional intel·ligència als seus 12 anys, ha de passar a l'institut l'any vinent, però la situació que viu a casa seva no és gaire bona, el seu pare, un alcohòlic que tracta malament a la seva mare, fa com si no tingués fills, i obliga al seu germà a viure temporades allunyat de casa seva. El germà deixa l'institut als 16 anys després de que l'expulsin pel seu mal comportament. I un noi del barri amenaça a John de què quan arribi a l'institut li farà la vida impossible. Amb tot això comença una pel·lícula que ens introdueix de ple als Lowlands Escocessos (part més propera a Anglaterra, l'altre part s'anomena els Highlands) dels anys 70, on veurem a Jhon passar l'adolescència en aquest entorn hostil que el portarà a ser exclòs i prejutjat entre altres capes de la societat. A més del dur sistema educatiu escocès que classifica als alumnes des dels excel·lents (A) fins a les darreres classes, on es considera explícitament que els alumnes no tenen cap futur com a estudiants, passant pels sistemes de promoció dels millors alumnes de cada classe a la superior i a l'inrevés amb els pitjors alumnes. Més endavant, als 15 o 16 anys s'observa com John entra a formar part d'un grup de nois que formen part d'una de les nombroses bandes que, com si es tractés dels actuals Latin Kings, es dediquen a apallissar-se fins i tot usant navalles i objectes contundents. Aquesta atmosfera de violència el duu a estar més prop del seu germà, però inevitablement acaba per allunyar-se del "bon camí", a ser expulsat de casa seva, a ser expulsat de l'institut i a olorar pega. Posteriorment, decideix redreçar-se, demanar disculpes a la seva família i tornar a l'institut, tot i que el posen al pitjor grup del seu curs, on es troben aquells nois amb necessitats especials, amb una intel·ligència limitada o que treuen molt males notes (avui ajudats per especialistes). I el final ens deixa un retrat poètic que no vull descriure per si algú s'anima a veure aquesta pel·lícula, de Peter Mullan, que caracteritza al pare de John, que ens mostra d'alguna forma la situació de les zones marginals d'Escòcia dels 70s, des del meu punt de vista molt bona.